Vicenç Rovira: “BARDENAS REALES”

Exposició de Vicenç Rovira, del 07·09 al 03·10·2015, al Centre Cultural Euskal Etxea a Barcelona.

• amb el suport del Sindicat de la Imatge UPIFC

L’ESQUELET DE LA TERRA

Hi ha paratges rics, plens, voluptuosos. La vida sembla que regalimi. Conviden a la contemplació, al gaudi. El fotògraf treu la càmera i se li escolen tots els verds i tots els blaus i tots els tons torrats de la terra. El fotògraf, sadollat de convits, ha de triar què deixarà que entri per l’objectiu, obligat a esporgar, d’entre l’excés, el límit i la contenció.

Hi ha paratges, en canvi, tan despullats i erms, que obliguen al compromís. A trobar el punt exacte entre el que de dins d’un mateix, també és a fora. El fora són aquestes terres aspres, nues, l’esquelet de la terra que ha construït el vent i la pluja i el sol, constants i incansables al llarg dels segles. De les terres, les arestes esmolades com les vèrtebres sense carns, exposades a la cruesa de la llum i a la fúria de les ventades. Aquest sol que fereix els marges, que no deixa espai als dubtes. Contemplar aquests paisatges és implicar-s’hi. Un glop de duresa que ens pica a dins, que es fa sentir i exigeix respostes. Paratges rotunds que tallen l’alè, on la solitud i l’abandó poden acabar obrint un camí dins teu que potser no voldries caminar. Tot el que veiem fins allà on l’horitzó ens trenca entre cel i terra, s’ha fet sense nosaltres. És això el que ens colpeix? Innecessaris éssers que contemplem entre admirats i atuïts que el món rutlla encara que no hi siguem?.

Segur que els vuit cops que Vicenç Rovira ha anat a les Bardenas Reales han estat necessaris. Cada any una mica més endins aquesta pols sense destinatari, aquesta bellesa pura que busca mirades que la construeixin. Cada cop una mica més seduït, qui saps si obsessionat. Imatges que pinten l’esquelet de la terra encara que semblin ossos d’un altre món. Imatges que ens recorden que existeix el revés de l’exuberància, les antípodes del paradís, un lloc invivible que ens alerta i ens atrau. El desert i el buit existeixen. Aguantem, tremolant, el repte que ofereix la seva bellesa sublim.

Judit Pujadó

EL PROCÉS CREATIU

A l’estiu de 2001 vaig anar per primera vegada a les Bardenas Reales. De seguida em varen captivar dues coses: la solitud i el silenci que se sentia en aquest espai tot caminat per dins de la Bardena Blanca i les formes que observava en el relleu, gràcies a l’erosió de les aigües de la pluja.

En un principi vaig decidir fotografiar les tres unitats que formen les Bardenas Reales però, poc a poc, m’anava atraient, més i més, una de les parts que és la Bardena Blanca fins que definitivament em vaig concentrar en fer el treball en aquest espai.

Hi ha una evolució en el treball des de que vaig començar fins que vaig acabar pel que fa a la manera de veure aquest espai. Al principi m’ho mirava tot de lluny però a mida que vaig anar coneixent el terreny i guanyant confiança les fotografies resultants han estat altres, que són les que majoritàriament formen part d’aquest treball.

Les fotografies són en blanc i negre. En tots aquests anys que ha durat el projecte hi ha hagut canvis en el mon fotogràfic: el digital ha guanyat molt de terreny a l’analògic. Aquests canvis els he anat patint. Vaig començar fent servir la pel·lícula Tecnical Pan de la casa Kodak però de cop i volta, va deixar-se de fer , per tant , vaig acabar usant els carrets que quedaven en el mercat , sobre tot , Plus-X i Tri-x , també de la Kodak.

Bé , el resultat de tot aquest historial ha estat el conjunt d’imatges que presento.

Vicenç Rovira Riera

vic.rovira@gmail.com

vicencrovira.tk

CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES DEL TREBALL

• Nombre de fotografies: 30 en blanc i negre
• Mida de la imatge: 20 fotos a 40X60 cm i 10 fotos a 50×50.
• Emmarcades a una mida de 60X80 i 70X70, respectivament.
• Màquines usades: Fuji G690II i la Mamiya C-330.
• Pel·lícules: Tecnical Pan, Tri-X, Plus-X de la casa Kodak
• Revelat: còpies en paper baritat Forte nª 15 (semi-mate), revelades amb Dektol i selenitzades

L’AUTOR

Vicenç Rovira i Riera és fotògraf afeccionat resident al Baix Empordà. Comença a interessar-se per la fotografia l’any 1992 després de fer un curs sobre el sistema de zones d’Ansel Adams. Ha realitzat diferents tallers i seminaris amb fotògrafs reconeguts: Tino Soriano (UPIFC), Humberto Rivas , José Manuel Navia, Pep Bonet, David Airob, Manel Esclusa,..

És soci fundador de l’associació “Amics de la Fotografia de Torroella de Montgrí” de la que actualment n’és president. És responsable de la programació d’exposicions del Claustre de l’Hospital d’aquest municipi, sala on s’exposen permanentment, treballs fotogràfics amb el suport de l’Area de Cultura de l’Ajuntament i la col·laboració de l’Hospital Asil de pobres i malalts, i d’un temps encà també del Sindicat de la Imatge UPIFC.  També pertany a l’associació fotogràfica “Hidroquinona” de Girona.

L’any 1999 va fer la primera exposició, “Recons de Menorca”, al bar Es Toc de Girona. Des d’aleshores he fet diverses sèries fotogràfiques que ha exposat en diferents espais de les comarques gironines. També ha participat en exposicions col·lectives de les associacions de les que n’és membre.

La major part de la seva producció està dedicada a la fotografia de paisatge (Menorca, atzavares, Bardenas Reales, etc) .Treballa bàsicament en blanc i negre ja que d’aquesta manera pot controlar tot el procés des que prem el disparador fins que surt la còpia del laboratori.

Etiquetes: Barcelona, Bardenas Reales, Centre Cultural Euskal Etxea, Euskal Etxea, fotografia, Vicenç Rovira