EL FOTÒGRAF de l’HORROR. Francesc Boix (1920-1951) i les fotos robades als SS de Mauthausen

Exposició fins el 24/12/15 a la Biblioteca Poble Sec-Francesc Boix, a Barcelona.
PRESENTACIÓ

Del centenar d’imatges exposades en aquesta mostra en el context del 70 aniversari de l’alliberament del camp de Mauthausen, algunes van ser captades per Francesc Boix abans i després del seu pas per aquest camp de concentració nazi, i unes altres (que més tard van ser cabdals per a condemnar alguns jerarques del III Reich en els judicis de Nuremberg) van ser obra dels propis SS que Boix va aconseguir robar del laboratori fotogràfic.

__________________________

L’autor Francesc Boix va néixer el 14 d’agost de 1920 al carrer Margarit núm. 19 del barri del Poble Sec, a Barcelona. El seu pare, sastre de professió, era aficionat a la fotografia.

Amb 16 anys va afiliar-se a la Joventut Comunista de Catalunya (JCC) i va treballar com a fotògraf del seu òrgan “Juliol”.

L’any 1937 va marxar al front d’Aragó amb un fusell i una càmera, i el 1938 va participar en la batalla del Segre (recentment la Comissió de la Dignitat va poder recuperar-ne un fons fotogràfic de la seva autoria).

L’any 1939 va passar a França, on va ser internat en els camps de concentració del Rosselló i posteriorment destinat als Batallons de Treballadors que construïen les molt inútils defenses de la Línia Maginot, on va caure presoner a Belfort, en el decurs de l’ofensiva alemanya el juny de 1940. Fancesc Boix va passar per diferents camps de presoners de la zona ocupada fins que el 27 de gener de 1941 va ser internat en el camp de concentració de Mauthausen, on va ser inicialment destinat com interpret del Departament d’Identificació (gràcies als seus rudimentaris coneixements d’alemany, apresos en els camps de presoners), i a finals de 1942 al laboratori fotogràfic pel seu ofici de fotògraf. En aquest Departament no es revelaven només les fitxes fotogràfiques dels presoners, sinó també les visites de jeràrques nazis, així com nombrosos reportatges de la vida quotidiana que els responsables del camp enviaven regularment a Berlín per a il·lustrar els seus informes de l’extermini. Boix, que estava enquadrat en la cel·lula de resistència liderada per militants comunistes, va robar del laboratori una gran quantitat de negatius altament comprometedors que l’organització va aconseguir salvaguardar en el domicili d’una antifeixista del poble de Mauthausen.

Amb la caiguda de Berlin el 2 de maig de 1945, les SS de Mauthausen van fugir a l’altra riba del Danubi deixant la custòdia del camp a càrrec de la policia i els bombers de Viena, cincumstància que l’organització armada dels presoners va aprofitar per alliberar-se. Amb una Leica de les SS, Boix va fer-ne el reportatge que inclou l’interrogatori del comandant del camp, Franz Ziereis, ja moribund després de ser ferit i capturat en la seva fugida.

El 5 de maig de 1945 les tropes aliades van entrar a Mauthausen i quasi dos mesos després Francesc Boix es va traslladar a París, on la publicació de les fotografies del camp d’extermini a la revista del PC francès “Regards” van tenir un fort impacte en l’opinió pública.

A finals de 1945 es va constituir el Tribunal Militar Internacional per a jutjar els crims del nazisme i l’acusació francesa va cridar a Francesc Boix com a testimoni de càrrec, les declaracions del qual van ser determinants per a condemnar a Speer i Kaltenbrunner.

El prestigi guanyat per Boix va obrir-li les portes de les publicacions del PCF, i en particular de L’Humanité per a la que va fer reportatges per tota Europa i el Nord d’Àfrica. D’entre els treballs fotogràfics d’aquesta època destaca el seguiment de les constants activitats d’agitació i propaganda de Dolores Ibarruri “La Pasionaria”.

La trajectòria de Boix es va torçar fatalment el 1949, per causa  d’un atac de ronyó mentre cobria com a corresponsal el Tour de France. Evaquat d’urgència a París i sotmès a una difícil operació quirúrgica, a partir de llavors ja no va poder tornar a treballar i va passar a dependre de la seguretat social francesa. Els últims mesos de vida els va passar al seu apartament de les golfes de Rue Duc número 14, a Montmatre, fins que l’agreujament de la malaltia va obligar als seus amics a internar-lo a l’Hospital Rostchild de París, on va morir el 4 de juliol de 1951 amb menys de 31 anys, sol, exiliat i lluny de la seva família.

El seus ossos reposen (o reposaven, que no ho sabem del cert) en una modesta tomba del cementiri de Thiers, a Paris, que ja fa anys que estava pendent de raure en una fosa comuna per falta de pagament. El declivi del PCF que corria amb la despesa, l’extrema debilitat econòmica d’aquest sindicat que subscriu, i l’oblit de quasi tothom, no han permès altra cosa.

Alguns reconeixements i anotacions sobre el fotògraf Francesc Boix (Barcelona 1920- París 1951)

L’any 2000 Canal+ va estrenar el documental “Francesc Boix. Un fotografo en el infierno”, dirigit per Llorenç Soler (UPIFC) i en co-producció amb Ârea de TV (Oriol Porta).

El mateix any, el Sindicat de la Imatge UPIFC va reivindicar la figura de Boix en la seva publicació periòdica (L’A21. ANY VI. 3r Trimestre 2000).

Posteriorment, l’Ajuntament de Barcelona va posar el seu nom a la Biblioteca del Poble Sec i va inaugurar una placa.

La Comissió de la Dignitat va poder adquirir un fons documental de la batalla del Segre, que va resultar d’autoria de Francesc Boix

La germana de Francesc Boix resideix (o residia, que malhauradament tampoc ho sabem del cert) en una residència de gent gran a Ciutat de Mèxic.

En 2015, l’historiador Benito Bermejo -que ja havia col·laborat en el documental de Llorenç Soler (UPIFC) “Francesc Boix. Un fotógrafo en el infierno”- ha publicat amb l’editorial RBA el llibre “El Fotógrafo del horror. La historia de Francesc Boix y las fotos robadas a los SS de Mauthausen” (272 pàgines / Tapa tova / llengua española / ISBN  9788490565001 / PVP online 25 €)

____________________________

Lluís Salom / secretari d’organització del Sindicat de la Imatge UPIFC

Barcelona, 16 de novembre de 2015

Fica el text aquí.

Etiquetes: Barcelona, Biblioteca Poble Sec - Francesc Boix, fotografia, Francesc Boix, guerra civil, Mauthausen, memòria històrica, nazisme, Poble Sec (Barcelona)