Palau Robert

TÍTOL: «Anna Turbau. En veu pròpia»
DATES: del 15.06 al 30.07.2026
LLOC: Palau Robert
ADREÇA: Passeig de Gràcia 107, 08008 Barcelona.
COM ARRIBAR-HI: Metro L3 i L5 (estació Diagonal) / FGC estació Provença línies L6, L7, S1, S2. S5, S6 i S7
ENTRADA: lliure
HORARI: De dilluns a dissabte de 09:00 a 20:00 h / Diumenges i festius de 09:00 a 14:30 h.
INAUGURACIÓ: dimarts 16 de juny de 2026, a les 19:00 h.

ANNA TURBAU PUIG (Barcelona, 27.03.1949–19.03.2025) es va decantar professionalment per la fotografia quan estudiava disseny gràfic a l’Escola Massana i després a l’Escola Elisava, a Barcelona, a partir d’un encàrrec de 1975 sobre el “Barri Xino” (actualment El Raval) on va contactar amb la pobresa i la marginació que el franquisme volia amagar.

El 1976 es va traslladar a Galícia, fugint de l’aleshores ambient fotoperiodístic tòxic, mascliste, espès i asfixiant de la Barcelona de l’època. En paraules seves: “La nova situació va ser demolidora. Els meus objectius no coincidien gens amb el món professional que estava en plena expansió. Situacions que mai m’haguera imaginat me les van fer viure amb una duresa fora del normal”.

I més: “Els companys que tenien cert poder dins de les redaccions dels diaris no impedien situacions humiliants per la dona, tan de moda en aquella època, i van fer que m’apartés del món periodístic durant uns anys”.

És així que l’Anna es va traslladar a Galícia “cercant terrenys més favorables per a la meva supervivència com a persona, dona i fotògrafa. Buscant-me a mi mateixa. No entenia les coses a nivell polític i segueixo sense entendre-les, però el que queda molt clar és que buscava la meva relació amb el món i al final la vaig trobar”.

“Eren els principis dels setanta. Els moviments populars sorgien amb una força que coincidia amb la meva. El seu objectiu era el meu, tant vital com polític. I allà em vaig quedar«.

Després de la mort de Franco, arreu es va agafar el tren del canvi, però no pas a Galícia que va ser com si s’haguès quedat a l’estació. I no va ser gratis «Els tòpics sobre Galícia es van esfondrar després d’una història plena de silenci i de patiment, de censura i de repressió policial”.

L’Anna ho va documentar en primera línia, amb un estil fotogràfic personal i amb un respecte profund, en particular vers les dones que protagonitzen moltes de les seves imatges i que, en definitiva, són les que vertebraven aquella societat rural.

També per això és cabdal el llegat fotògràfic de la fotoperiodista catalana Anna Turbau Puig, que ni la Generalitat ni cap altra institució de Catalunya s’hi van interessar mai.

El desembre de 2017, mitjançant un contracte que el servei jurídic del Sindicat de la Imatge UPIFC hi va intervenir, l’Anna va fer donació al Consello da Cultura Galega de prop de 10.000 negatius de les lluites que va cobrir a Galícia. L’acte de cessió es va materialitzar coincidint amb la presentació de l’exposició antològica “A intimidade da imaxe. Anna Turbau. Galicia 1975-1979” i la publicació del llibre homònim editat pel Consello.

A més de la implicació, l’honestedat, el coratge i el talent fotogràfic, l’Anna era una persona sensible i de gran humanitat: “He plorat molt fent fotos, t’ensenyen molt; jo vaig aprendre a ser persona.”

Compromesa i valenta com era, va deixar una nítida petjada personal i sindical arreu on va passar.

A principis dels anys 90 va contribuir a capgirar decisivament l’antiga Associació de Fotògrafs Professionals de Premsa i Mitjans de Comunicació de Catalunya (AFPMCC) tot participant a les eleccions en la Candidatura Alternativa (juntament amb Lluís Salom, Pere Monés, Pepe Baeza, Paco Elvira, Jordi Camí, Albert Aymamí, Roser Vilallonga, Matias Briansó i Xavier Subias). La victòria en aquella contesa va obrir pas en 1994 a la constitució de la UPIFC.

Afiliada des del primer moment (17 de juny de 1994) al Sindicat de la Imatge UPIFC amb carnet de premsa número 9406018, va participar en totes les batalles lliurades per l’organització.

El seu traspàs (tant inesperat en 2025 quan tenia plenitud de projectes i tot just s’havia encetat el merescut reconeixement públic a la seva trajectòria), va deixar-nos un buit que mai podrem emplenar.

NOTA: els entrecomillats són de l’entrevista feta per Montse Garcia a “La Voz de Galícia” 19.10.2017, i de l’article “Anna Turbau, la mirada que va treure a la llum una Galícia diferent” editat a Barcelona per Rebeca Pardo el 02.09.2012 amb ISSN 2385-7374

L’última acció sindical d’ANNA TURBAU (upifc)

Al centre de la imatge ANNA TURBAU (UPIFC), amb crosses, en la concentració davant de la Ciutat de la Justícia amb motiu del judici contra el robatori d’una foto de Paco Elvira (UPIFC) per part de l’editorial AKAL / Foto © Marc Javierre-Kohan (UPIFC), L’Hospitalet de Llobregat, 15.01.2025

+sobre ANNA TURBAU (upifc)