VAGA GENERAL 11N
Feina i sostre dignes, ara i sempre!
El Sindicat de la Imatge UPIFC dóna suport a la Vaga general de l’11N. Feia temps que sobraven motius per fer una vaga general. La vida s’encareix i seguim patint les polítiques neoliberals que anteposen els diners a les persones, a més d’un sistema administratiu que ofega els professionals del nostre sector. És per això que pensem que no calia esperar 14 anys ni alinear necessàriament la Vaga general amb un procés electoral, quan fa tant que ens trobem amb els problemes socials que la reclamen: feina i sostre dignes.
En aquest període inflacionista (amb un IPC del 4,9%), el nostre col·lectiu tremola: fa temps que el 60% dels companys i companyes professionals del sector gràfic no arriba a l’SMI. Els assalariats es veuen hiperexplotats per subcontractes, assumint categories que no els corresponen o sota convenis congelats. I els “col·laboradors” es veuen forçats a signar contractes indecents. Les persones que ens hi dediquem fem mans i mànigues per arribar a fi de mes entre la precarietat imperant, el poc reconeixement de la nostra feina i la pressió fiscal a la qual se’ns sotmet sense tenir en compte els nostres minsos ingressos.
A més, els últims anys patim una escalada dels preus de l’alimentació i de l’habitatge que coincideix amb l’obertura d’un període bel·licista europeu, la corresponent despesa armamentística i l’encariment del cost de la vida a les zones tensionades, on les ciutats “marca” s’estratifiquen i es gentrifiquen. El parc immobiliari s’ha convertit en un negoci d’inversió on la totxana és vista com un lingot d’or. Poc importa als inversors i als polítics el dret a l’habitatge o la vida de la gent quan creixen les xifres de persones sense sostre, quan se’ns desnona, quan se’ns aboca a marxar dels nostres barris o quan hem de compartir llar per necessitat. Mentrestant, els sous i les feines (si en tenim) ens continuen aportant el mateix, si fa o no fa, que fa més d’una dècada, quan estàvem en plena crisi econòmica.
NO podem MÉS: paguem per treballar i treballem per ser pobres, mentre uns pocs es fan cada dia més rics. Ja n’estem farts i fartes!
I avui, quan nosaltres fem càlculs d’economia domèstica per mirar d’equilibrar les despeses amb els guanys, la classe política viu aliena a les problemàtiques socials, fent els seus números d’aritmètica parlamentària. No tenen vergonya. Com a professionals de la comunicació, no podem deixar d’advertir l’oportunisme polític i el rèdit que volen treure de cada situació que afecta la gent, per després no abordar les causes que la provoquen. La retòrica del relat és l’única cosa que sembla preocupar-los. En aquest sentit, i com des del sindicat ja advertíem en el nostre manifest del passat 1 de maig en relació amb diverses lluites sostingudes, cada cop és més evident la voluntat dels poders econòmics i polítics de mantenir el control del relat, un fet que s’afegeix a la desinformació provocada pel soroll anònim de les xarxes socials. Aquesta situació, tal com assenyalàvem, afecta directament el dret a la informació.
A més, els qui treballem amb imatges i paraules observem que aquell pensament únic impulsat per la globalització ha derivat en una simplificació excessiva del pensament a causa d’eines tecnològiques destinades a suprimir tant el pensament lateral com la intel·ligència col·lectiva. En aquest sentit, volem destacar l’enorme importància de mantenir i fomentar la consciència crítica, la memòria i la creativitat. Des del Sindicat de la Imatge UPIFC lluitarem per defensar aquests valors, així com la llibertat d’informació i el dret a un treball digne.
La nostra organització representa un col·lectiu força precaritzat, infravalorat i poc reconegut de professionals que treballen en el món de la imatge i la comunicació, des de les arts gràfiques fins a l’audiovisual. Organitzar-nos davant les dificultats que puguin sobrevenir és vital per defensar el col·lectiu i sostenir el valor més essencial del sindicalisme: la solidaritat. D’aquesta manera podrem seguir construint la defensa del sector, els drets socials i l’esperança cap a una societat justa i veritablement transformadora.
Recuperem les esperances per bastir les resistències!
Feina i sostre dignes, ara i sempre!!
Visca la vaga general!!!
Consell Directiu / 13.10.2026
.
Etiquetes: Vaga General 11.11.26