Espai de la Imatge UPIFC

ESPAI DE LA IMATGE Expos/Projeccions / 3 setembre, 2026

.

De la sèrie «Pagesos a una vinya en el camí d’Alcala de Henares a Madrid«. Referència oficial de l’arxiu del Centro Documental de la Memoria Històrica/ Ministerio de Cultura / PARES: ES.37274.CDMH//FOTOGRAFÍAS_KATI_HORNA,FOTO.88

.

TEMA: homenatge a la fotògrafa llibertària Kati Horna (1912-2000), amb l’aportació documental familiar de Cristóbal Fernández per a la identificació d’una de les imatges icòniques de l’autora.

  • DATES: del 7 al 30 de setembre de 2026
  • LLOC: Espai de la Imatge UPIFC
  • ADREÇA: c/ Espronceda, 131 baixos. Poblenou -08005 Barcelona
  • INAUGURACIÓ: DISSABTE 19.09.2026, a les 12:00 h
  • ENTRADA: lliure
  • HORARI: feiners de 10:00 a 14:00 h.

  • ORGANITZA: Sindicat de la Imatge UPIFC en col·laboració amb

Una nodrissa, Francisca Fernández Quesada, alletant un nadó pel Servei de Recollida de Llet Materna. Vélez Rubio, Agost 1937. Foto Kati Horna.

.

KATI HORNA (Budapest 1912 – Méxic, 1999)

Fotògrafa d´estètica surrealista, va destacar com reportera fotografiant la quotidianitat de la reraguarda durant la guerra civil. Exiliada a Mèxic el 1940, va recuperar la seva vessant més creativa envoltada de molts dels artistes i intel·lectuals representatius de la modernitat mexicana.

Kati Horna, va venir a Espanya des de Paris on residia, a principis del 1937, amb l´ànim de fotografiar la guerra civil, però des d´una dimensió més humanista tot intentant reflectir la vida en la reraguàrda del conflicte. Primer es va establir a Barcelona, col.laborant en diverses revistes i publicacions de la CNT, on va poder documentar els Fets de Maig.

Horna va recórrer diversos escenaris de la guerra, principalment el Principat, Llevant i Andalusia oriental. Sempre centrada a captar la vida quotidiana de les persones, principalment dones i nens.

L´Agost de 1937 el  setmanari Umbral li va encarregar un reportatge sobre la Casa de Maternitat que s´havia habilitat a un antic convent de la població de Velez-Rubio, a uns 40 km. d´Almeria. Es tractava de difondre la campanya iniciada per Federica Montseny, com a ministra de Sanidad y Asistencia Social, durant els mesos que va estar en el càrrec.

Horna, va documentar la vida a l´asil, la cura en l´educació i la sanitat del nens i les mares acollides, que majoritàriament procedien de famílies refugiades de Madrid. El reportatge va ser publicat en el núm.12 de la revista Umbral, que també va publicar altres fotos de nodrisses alletant …i una d´elles, és la icònica foto de la què parlem i que ara sabem, no correspon al reportatge que va fer Horna a la Casa de Maternidad, sinó en un altre paratge pròxim.  Però sorbetot, sabem quines són les seves protagonistes..

Hem d´entendre el context de l´època I la situació tan dura i caòtica que es vivia llavors,  amb una població aterroritzada que intentava escapar de la barbàrie feixista que estava provocant milers de víctimes innocents. Només en el tram de carretera entre Màlaga i Almeria, coneguda com la ¨carretera de la muerte¨ van ser assassinats prop de cent mil persones.

Durant aquells dies, al poble de Velez-Rubio,  es va anar concentrant molta gent.  Alguns intentaven fugir en vaixell, des del port d´Almeria. Altres, enfront la impossibilitat de fer-ho, van continuar la seva fugida desesperada cap a zones republicanes.

.

El rerafons d‘una foto

En aquest context dramàtic, la solidaritat i el socors popular intentaven  pal·liar els efectes d´una guerra tant sanguinària com injusta, on Kati Horna, en aquesta improvitzada parada a l´aire lliure, va fotografiar les nodrisses donant la seva llet voluntàriament.

Tota fotografia és el testimoni d´un instant, d´un temps i espai que sense estar, certifiquen la seva existència. Al marge del valor estètic o documental, una fotografia poques vegades ens permet esbrinar el seu rerafons. Les circumstàncies i les persones són protagonistes involuntaris o anònims, dels quals no en sabem res, ni tampoc en trobem referències  al peu de foto.

Rarament tenim l´oportunitat de saber quines són les persones que apareixen en les fotografíes, tot i que poden ser fotografies tan icòniques com aquesta realitzada per Kati Horna: una dona nodrissa alletant un nadó i al costat, la seva mare.

Per una d´aquelles sincronicitats de la vida vam conèixer un testimoni, un familiar directe de les protagonistes d´aquesta fotografia. Es tracta de Cristóbal Fernández (Alhama de Granada, 1956), qui un dia va entrar al local del Sindicat interessant-se per les fotos que l’Esteve Luceron havia fet del barri de la Perona i, que tot parlant d’aquelles i d’una foto de la Kati Horna en la que ell havia reconegut a la seva tieta, ens va revelar la història que tractem.

Ell, “ el nostre confident”, i ara adherit al sindicat, era el nebot de la nodrissa de la fotografia i nét de la dona situada al seu costat. Gràcies al seu testimoni, als seus records perduts i fruit d´investigacions en arxius i documentació dispersa, hem pogut traçar l´itinerari d´aquesta fotografia històrica que darrerament s’ha fet públic gràcies a la feina d’acompanyament i investigació d’Almudena Rubio amb el seu article públicat a El País. 

Ara sabem, gràcies al testimoni familiar de Cristóbal Fernández, que les protagonistes de la fotografia tenien nom i cognoms.

La dona que està alletant al nadó era Francisca Fernández Quesada, que havia perdut el seu últim fill. Al seu costat, i una mica al darrera, apareix una altra dona, Josefa Quesada Cabello, que era la seva mare.

Finalment, per tancar el cercle d´aquesta història, hem de dir que Francisca Fernández i Josefa Quesada van poder marxar acabada la guerra a Barcelona, on es van instal·lar al barri de barraques de La Perona.  Per la seva banda, Cristóbal Fernández, va venir a viure a Barcelona, l´any 1974 i va poder retrobar-se amb la seva àvia i la seva tia, a les què visitava assíduament, Cada diumenge es reunia l´extensa família de Cristóbal, que vivia dispersa a diferents localitats de Barcelona. Uns anys més tard, quan la seva àvia Francisca ja era morta, se li va despertar el cuquet d´una memòria tràgica que havia patit tota la família i ell també com a nen que va haver de passar deu anys en un orfanat. La memòria familiar havia quedat inscrita en la fotografia de Kati Horna que representa els estralls de la guerra, l´èxode i la dispersió familiar….

Cristóbal ha pogut recuperar part de la seva memòria esmicolada a través d´aquesta fotografia, perquè sabia que la seva àvia havia guardat durant tots aquells anys un retall de la foto publicada en una revista de l´època, possiblement el setmanari Umbral del que parlàvem. Tot i que mai no ha pogut trobar aquest retall, va ser quan va descobrir la foto original d’Horna que ha pogut estirar del fil de la memòria familiar, a través de la història d´aquesta foto compartida.

.

Salvador Rodés (UPIFC) / setembre de 2026

.

Cristóbal Fernández, al local del sindicat de la Imatge, amb la foto de Kati Horna on apareix la seva tieta, Francisca Fernández Quesada, coneguda familiarment com «Frasquita».

El Sindicat seguirà treballant pel reconeixement de “Frasquita», així com de les persones que, com ella, han protagonitzat imatges captades per fotògrafs compromesos en documentar els fets que marquen la societat. 

.

setembre de 2026

L’obra de Kati Horna

Madrid, 1937. Referència oficial de l’arxiu del Centro Documental de la Memoria Històrica/ Ministerio de Cultura / PARES: ES.37274.CDMH//FOTOGRAFÍAS_KATI_HORNA,FOTO.97

.

L’autora KATI HORNA, de nom real Katalin Deutsch Blau (Budapest, 1912- Ciutat de Mèxic, 2000) era una fotògrafa hongaresa anarquista que va acudir en suport de la República

En la retirada a França el 1939, Horna va salvar una petita part dels seus negatius dins d’una capsa de llauna que no va recuperar fins quaranta anys després a Mèxic. D’aquests negatius, 279 van ser adquirits en 1983 per l’estat español per import de dos milions de pessetes (12.000 €) i estan en domini públic al web de Ministerio de Cultura /PARES. Pena que el Ministerio les mostri sense posar-hi cura (és a dir plenes de pols de l’scaner original, sense equilibri de blancs, amb marca maldestre dels «Archivos Estatales», etc).

.

DESCRIPCIÓ OFICIAL del Ministerio de Cultura: “Mujer joven amamantando a su hijo. A su lado otras mujeres con sus hijos en un centro de acogida en Vélez-Rubio, destinado a mujeres embarazadas de Madrid”. PARES ref. ES.37274.CDMH//FOTOGRAFÍAS_KATI_HORNA,FOTO.103

.

La resta d’obra de Kati Horna d’aquest període es donava per destruïda, dispersa o perduda; fins que l’investigadora de l’International Institute of Social History ALMUDENA RUBIO va començar en 2016 la recuperació dels positius i els negatius fotogràfics del “CNT Photo Collection” (prop de 2.300 còpies fotogràfiques, 5.600 negatius, i 259 plaques de vidre) dipositats a l’IISG a Amsterdam.

Etiquetes: , , , , , , , , , , , , , , , , , ,