elDIARIO.es

L'Argèntica Notícies / 17 novembre, 2026

Endevina qui va dir “La vaga és corrupció mafiosa” a mans dels sindicats “untats amb diners públics”. Els sindicats són “paràsits” i “vividors”. “A les barricades NO, a les mariscades”. En català vaga es diu ‘vaga’ perquè els sindicats “són molt ganduls”. “Espanya no ha de continuar aguantant aquesta màfia violenta”.

Totes són frases de dirigents del PP o de Vox aquests darrers dies. Indistingibles en la forma i el fons. El PP ho va resumir amb aquest tuit:

En aquesta campanya el dubte és si el PP competeix amb la ultradreta d’Alvise Pérez o amb Santiago Abascal. Però anem a les dades. Són realment els sindicats uns “pessebrats” que viuen de la subvenció ?

Els grans sindicats es financen sobretot amb les quotes dels seus afiliats i amb els serveis que presten als treballadors. Els diners públics són una part minoritària dels seus ingressos.

El 2025, Comissions Obreres va ingressar 235 milions d’euros, dels quals poc més del 10% són subvencions. La principal font de finançament de CCOO són ​​les quotes dels seus afiliats, més d’un milió de treballadors que van aportar el 65% el 2025. De mitjana, uns 12 euros al mes. A la UGT, el desglossament és semblant. Les quotes dels seus afiliats són el seu principal finançament.

És just el contrari del que passa amb els partits polítics. També amb el PP i Vox .

El partit que presideix Alberto Núñez Feijóo presumeix de tenir 807.792 afiliats. Una dada molt dubtosa perquè, si la xifra fos certa, estaríem davant de gent molt garrepa. El 2025, el PP va ingressar per les quotes dels seus militants només 3,55 milions d’euros. Surt una mitjana per afiliat de 37 cèntims al mes.

Pel que fa a Vox, asseguren tenir 71.194 militants i el mateix partit reconeix que no estan al corrent de pagament ni la meitat.

Però cap d’aquests partits viu dels seus militants .

Entre subvencions estatals, autonòmiques, aportacions institucionals, subvencions per a seguretat o subvencions electorals, el 2025 el PP va ingressar 46,48 milions d’euros dels diners públics: el 84% del total. En els anys electorals, aquesta xifra és encara més gran.

No són gaire diferents els números de Vox. El finançament públic també és la principal font d’ingressos del partit que denuncia les “paguetes” . El 2025 van ser el 75% dels seus ingressos públics.

Compte, aquí no sumo el pressupost complet d’aquests grups ni els sous que les institucions paguen als càrrecs públics i als seus assessors. Els diners públics destinats a sostenir la seva activitat política són, per tant, encara més grans.

Que ningú me mal interpreti. Me sembla bé que els partits es financiin així. L’alternativa és el mercat persa dels Estats Units, on cada campanya es paga amb xecs de lobbyes, grans corporacions i multimilionaris que després passen la factura.

La Constitució reconeix els partits a l’article 6. I als sindicats, just al següent, el 7. Tots dos compleixen una funció constitucional, i per això tots dos mereixen i reben diners públics. Encara que veient els percentatges de cada tipus d’organització, és evident qui decideixen el repartiment.

La diferència és que els sindicats viuen sobretot dels afiliats. I els partits de l’Estat. No hi ha res més cínic que anomenar subvencionat a un altre quan el subvencionat ets tu.

A la ment col·lectiva, amb l’adjectiu “subvencionat” sempre s’associen dos col·lectius: el cinema i els sindicats. És el resultat d’anys de campanyes de desinformació . La realitat ?. La indústria del cinema espanyol es va emportar 110 milions d’euros en ajudes el 2025. El sector de l’automòbil ? Més de 2.500. L’any 2026, les rebaixes fiscals a l’energia i les subvencions als carburants cremaran 12.000 milions d’euros públics. Però ningú no les anomenarà “mantingudes”.

El súmmum era escoltar Jiménez Losantos, a la seva època de locutor de la COPE, insultar els cineastes com a “titellaires subvencionats” des de la ràdio de l’Església Catòlica: una organització que, segons Europa Laica, s’estalvia més de 2.000 milions d’euros a l’any en exempcions fiscals.

I després hi ha allò del marisc.

L’acudit només funciona si dónes per fet que un treballador no es pot menjar una gamba. Que un sindicalista o qualsevol persona d’esquerres que s’asseu en un restaurant amb estovalles és un traïdor. Que el marisc, com el mas, té amo. És la lògica classista dels Sants Innocents. Cadascú al seu lloc. El senyoret a taula; Paco el Baix, de quatre grapes, olorant les perdius. El que irrita no és l’escamarlà. És que se la mengi qui no pot ser.

El 29 de novembre no hi haurà vaga. Hi haurà eleccions. I els mateixos que avui riuen dels sindicalistes amb una safata de gambes demanaran el vot als treballadors que aquests sindicats representen. A les caixeres, als cambrers, als repartidors. Als que paguen cada mes una quota perquè algú negociï el conveni. Potser algun es pregunti, en veure aquest tuit, si l’acudit també anava per ell.

La mariscada del PP retrata millor el que insulta que els insultats. Per a la dreta, els diners públics només són una pagueta quan els cobra un altre. I el marisc, només un escàndol quan el menja un treballador.

En moments com aquest, difondre informació veraç i contrastada és essencial per aconseguir una societat ben informada. Aquesta és la base de tot sistema democràtic. A elDiario.es també ens financem gràcies al suport de persones com tu. Ajuda’ns a arribar a més gent i a desmuntar faules com aquesta dels “menjagambes” amb un periodisme rigorós que defensa els valors progressistes.

Gràcies per estar a l’altra banda.

Ignasi Escolar
Director d’elDiario.es


.

.

Etiquetes: , , , , , , , ,