Catalunya Nord, France

La fotògrafa Dolors Gibert (UPIFC) i el periodista Carles B. Gorbs (UPIFC) han estat escollits com els convidats oficials en la celebració del propera edició del Salon du Livre d’Art et d’Histoire que es celebrarà el cap de setmana del 9 al 10 de juny de 2017 a Amélie les Bains (Catalunya Nord- França).

Aquest any, el tema central d’aquest certamen, que compte amb la col•laboració de diverses entitats públiques i privades, anirà en torn a Le retour des identités nationales.

La revolta dels somriures

2010-2017

De l’autonomia a la reivindicació de la independència de Catalunya i el seu dret a decidir

Aquest reportatge documental –amb més de 30.000 fotografies i milers de fulls i documents escrits- intenta apropar i donar a conèixer el procés que en l’actualitat viu Catalunya envers l’Estat espanyol. És un procés “sobiranista” que, alhora, esdevé com un procés de profunda transformació política, econòmica i social. La sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya l’any 2010; els constants atacs a la llengua; el dèficit fiscal; la manca d’estructures o eines per poder aplicar determinades polítiques socials, econòmiques, culturals… l’animadversió d’alguns partits, mitjans de comunicació i, sobretot, del mateix Estat entre d’altres molts aspectes, ha estat, sens dubte, el motiu pel qual la societat catalana s’ha mobilitzat, en aquests darrers anys per exercir el dret a decidir envers el seu futur polític.

Un procés cap a un nou Estat d’Europa

El dret a decidir és un dret legítim que té tota persona, col•lectiu i de país, en qualsevol societat que es consideri democràtica. Un dret en què, lliurement i pacíficament, cadascú triarà i escollirà l’opció que consideri més adient. Tot i que la Constitució Espanyola no ho recull i empara de forma explícita, l’Estat espanyol ha signat i acceptat d’altres lleis i normatives internacionals on es reconeix aquest dret, ja exercit per diversos pobles i nacions. Només cal veure i comparar els mapes d’ara fa uns cinquanta anys amb els de l’actualitat a Europa, sense tenir en compte situacions com les del Quebec i recentment Escòcia, que tot i no prosperar les seves propostes d’esdevenir-se en un nou Estat, es va exercir el lliure dret a decidir el seu futur polític.

Que els ciutadans i ciutadanes expressin democràticament la seva opinió no és una reivindicació, ni cap postulat polític, és un dret. I cap dret, consegüentment, no pot quedar segrestat per cap llei, més encara si aquesta voluntat és manifestada reiteradament per una àmplia part de la població. I si existeix algun impediment legal, cal canviar la llei per tal d’harmonitzar la voluntat democràtica amb el marc jurídic actual.

Aquest procés sobiranista té com a objectiu la independència de Catalunya, perquè arribi a ser un Estat propi per poder fer un nou país, amb un nou sistema jurídic i polític. Un nou país amb més garanties democràtiques, més transparent i net, i socialment més just. Voluntat de transformació Tots els partits, entitats i moviments que estan a favor de la independència de Catalunya coincideixen a dir que si precisament volen la independència, és, justament, com un mitjà –i no com un objectiu en si mateix– per tal de millorar les condicions de vida del tots els seus habitants, és a dir, la independència entesa com una eina de transformació social, per consolidar i augmentar l’estat del benestar i millorar la qualitat de vida de la ciutadania. Fermesa, mobilitzacions milionàries de gent, voluntat transformadora… per tant, ha estat una revolució, en aquest cas, i com ja s’ha dit en mitjans de comunicació internacionals “La revolució dels somriures”. Abans havia estat la revolució dels clavells a Portugal i, més recentment, la revolució de vellut que va representar la fi de l’antiga Txecoslovàquia. L’opinió pública internacional ha valorat i s’ha impressionat pel pacifisme, l’optimisme, l’emoció, la transversalitat, el civisme i, sobretot, el somriure… per fer front a un Estat arcaic, amb certes reminiscències d’un règim autoritari, amb una llei com ara la Constitució espanyola aprovada el 1978, filla de l’antic règim franquista i un nou de democràtic, però una llei aprovada sota l’atenta mirada de certs poders fàctics –militars, econòmics i polítics– d’un sistema sociopolític autoritari i feixista del qual encara perduren algunes lleis, estaments, institucions…, a més d’una extensa i variada simbologia com monuments, noms de carrers i places, etc. Aquest reportatge, per tant, és un seguiment de la voluntat d’un poble que es vol transformar exercint sempre les urnes i la democràcia com a eines revolucionàries. Les mobilitzacions milionàries d’any rere any –sense precedents en cap indret del món– han mostrat la fermesa i, alhora, el sentit cívic i democràtic de la societat catalana. En l’actualitat, les forces independentistes són majoria absoluta en el Parlament de Catalunya i ja han emprès, amb diverses resolucions i mesures, la seva desconnexió amb l’Estat espanyol que finalitzarà amb un referèndum a la tardor o finals de l’any 2017.

La substitució d’una monarquia a una república, la voluntat immediata de fer polítiques socials com, per exemple, d’acolliment als refugiats, combatre la pobresa energètica, mesures anticrisi com la d’incloure un impost a la banca, entre d’altres molts aspectes (i prohibits per l’Estat espanyol), demostren que l’independentisme català –que no és ni es defineix, majoritàriament, com a nacionalista– se’ns mostra com a una transformació radical de les estructures polítiques, judicials, socials, econòmiques… d’una societat, en la mateixa Europa, que vol ser exemple de revolució cívica, pacífica i democràtica i, per això, cal, per la seva actualitat i importància, un major coneixement de les seves raons i finalitats, en definitiva: el perquè de la “Revolta dels Somriures”.

__________________________________________

Motivació i resum d’aquest reportatge

Amb aquesta proposta comunicativa, en forma de reportatge per la premsa escrita i/o d’exposició per a sales de galeries, instituts, ajuntaments, fundacions, universitats… d’arreu del món, intentem donar a conèixer, i segons el nostre entendre, un dels més importants esdeveniments polítics i socials que ha viscut Europa en els últims anys, al marge, evidentment, de les guerres. La manca total d’una conflictivitat violenta no pot ser un fet noticiable indiferent, ni una situació política i social menor. Ans al contrari. La gran quantitat de mobilitzacions i actes que se han realitzat a nivell de barris, pobles i ciutats (de forma totalment pacífica i participativa), així com les reiterades i milionàries “diades” que s’han celebrat -entre elles i només per ressaltar una, la cadena humana que va travessar Catalunya de nord a sud- és motiu més que suficient perquè tingui un abast i tractament informatiu constant i prioritari. En aquest sentit, també per la seva singularitat i importància, caldria d’un interès seriós i compromès per part dels poders polítics, així com dels mitjans de comunicació i de la societat civil en general d’arreu del món i, principalment, d’Europa. Com a comunicadors i catalans que som ens veiem en l’obligació moral, política, social, professional i ètica d’informar, sobretot a l’estranger, d’un procés incomparable a tot Europa, que mobilitza milions de persones reiteradament i que té un clar objectiu de transformació social. Això sí, de forma cívica, democràtica i pacífica. Aquesta, doncs, és la nostra proposta fotoperiodística. Una proposta que va començar el dia 10 de juliol de 2010 i que dura fins l’actualitat. Durant tot aquest temps hem acudit a tots els principals esdeveniments que s’han dut a terme, així com d’altres molt més locals. Ens hem recorregut de nord a sud i d’est a oest tota Catalunya per fotografiar i mostrar el seu patrimoni cultural, històric, paisatgístic, arquitectònic… , així com les seva cultura i tradicions, la seva gent, el seu feinejar, la seva quotidianitat. Aquesta és, doncs, la nostra proposta i treball.

Fotografia: Dolors Gibert (UPIFC) © /

Text: Carles B. Gorbs (UPIFC) ©

Etiquetes: Amélie les Bains -Palalda (El Vallespir, Carles B. Gorbs (UPIFC), Catalunya Nord, Dolors Gibert (UPIFC), France)