Els mitjans de comunicació de Catalunya, públics i privats, no són un sector residual ni superflu de la nostra societat. Estan en l’eix central de la vida col·lectiva i democràtica i a través d’ells la gent té un coneixement crític de la realitat i es comunica entre ella. Ara, la reforma laboral del PP i CiU també els afecta de ple.
Els sindicats que firmem aquest document –UPIFC, UGT, SPC i CCOO– estem fondament arrelats en ells i totes les persones que treballen en el sector i integren les nostres organitzacions volem expressar el nostre rebuig més absolut i enèrgic a una reforma que desfà, trenca i anihila drets laborals que fins ara han permès treballar amb dignitat i llibertat al sector. És a dir, les persones vinculades professionalment a la recerca, explicació i difusió de les notícies socials que interessen a tots han gaudit, fins ara i gràcies a les lluites democràtiques, d’un bon suport legal i econòmic per poder exercir i fer la seva tasca amb llibertat i responsabilitat. La reforma del PP- CiU ho malmet.
També volem desmentir la fal·làcia que aquests dies tant s’ha repetit, que no hi ha ambient ni clima de vaga general. No és cert. A les redaccions, als tallers d’impressió, a les unitats tècniques, a les oficines de gestió i en el nostre entorn més immediat hi ha un creixent malestar que abasta a totes les persones assalariades, la majoria de les quals viu una negociació col·lectiva amb propostes empresarials restrictives que pretenen retallar sous i anul·lar drets aconseguits, o pateix Expedients de Regulació d’Ocupació que, un cop més, llencen a l’atur a persones amb plena capacitat laboral.
No és cap secret que en els mitjans de comunicació es pateix una doble crisi. La de la caiguda de la publicitat que afecta tots els mitjans que tenen en les insercions publicitàries un doll d’ingressos, i la crisi econòmica general que afecta a totes les empreses dedicades a la comunicació. Des de l’inici de la primera crisi i de l’augment de la segona, més de dos milers de persones vinculades als mitjans de comunicació de Catalunya han perdut la feina, i a tot l’estat pot arribar-se a la xifra dels 5.000 afectats.
Volem reiterar que la crisi situa en un moment crític la nostra societat que viu amb perplexitat i angoixa la pèrdua de les veus plurals col·lectives i l’afonia en el diàleg social que la conformava i enriquia. I una societat empobrida en el seu component intel·lectual és amenaçada per una feblesa democràtica.
La reforma laboral que el Govern que presideix Mariano Rajoy ha aprovat –amb el suport entusiasta de CiU– imposa unes modificacions de les relacions laborals fins ara mai vistes i que liquiden quasi irreversiblement els drets laborals que tant han costat aconseguir. I la mesura, que la dreta justifica i explica com a necessària, ha estat decretada sense cap diàleg ni negociació amb els interlocutors socials. És una imposició pura i dura d’uns mecanismes restrictius inspirada i propiciada pels mercats financers. Mai un Govern havia fet tant i en tan poc temps per enderrocar l’arquitectura social i laboral que va néixer amb la democràcia.
La reforma laboral del Govern central interromp el dret del treball i el substitueix per una il·limitada arbitrarietat empresarial; facilita i abarateix l’acomiadament; no redueix les modalitats de contractació, ans al contrari, les augmenta i les fa mes precàries; introdueix discriminacions en l’accés a la feina; trenca l’equilibri de la negociació col·lectiva i obre les portes a l’acomiadament a les empreses públiques. A Catalunya, el govern de la Generalitat es còmplice del Partit Popular en el desballestament dels principis bàsics del marc català de relacions laborals i, tot retallant-lo, desfà l’estat del benestar que encara no havíem arribat a culminar.
Sense voler ser exhaustius, però amb la voluntat de ressenyar les principals agressions de la reforma laboral, assenyalem els trets més significatius de l’agressió:
Es pretén que l’acomiadament sigui més fàcil i barat per a l’empresari. De la mateixa manera, es dóna a les empreses millors possibilitats per modificar les condicions de treball. Els hi dóna majors facilitats per suspendre el contracte de treball entre un 10% i un 70% de la jornada. En resum, la reforma altera i buida de contingut l’actual marc de negociació col·lectiva, i disminueix sensiblement les possibilitats de diàleg que han permès trobar sempre el consens i salvar nombrosos llocs de treball.
Igualment, mostrem el nostre rebuig a l’actitud que manté l’administració tant amb les empreses públiques del nostre sector, com amb els professionals de les mateixes. Les empreses públiques del sector de mitjans de comunicació donen un servei al conjunt de la ciutadania que és precís mantenir i potenciar.
Per tot plegat, cridem a tots els professionals de la comunicació de Catalunya a
donar suport a la vaga general del 29 de març. A les redaccions i tallers dels diaris impresos es farà des de les 7 h del dia 28 i fins a les 7 h de l’endemà, perquè volem que el dia 29 no hi hagi cap diari als quioscos. Els sindicats signants demanem que als diferents mitjans es facin assemblees per explicar la reforma i per adherir-se a la convocatòria de vaga.
Ens hi juguem el futur i la dignitat.
Tenim una responsabilitat davant de la societat.
No podem amagar no dissoldre el mal que fa aquesta reforma.
No podem callar perquè no volem ser còmplices dels botxins dels drets laborals.
Anem a la vaga per defensar el diàleg social i polític, la participació en la construcció de tot el que ens afecta i per enfortir la democràcia.
____________________________________
- Sector Mitjans de Comunicació de la Federació de Serveis a la Ciutadania-CCOO
- FES-UGT
- Sindicat de Periodistes de Catalunya
- Sindicat de la Imatge UPIFC
Barcelona, 21 de març del 2012
